Tothom té defectes, jo encara t'enyor. Ningú no és perfecte, ja no te faré pus cançons.
Demà pintaré al cel ras un segon domicili, semiaquàtic i deshabitat perquè m'estic tranformant en un amfibi.
Antonia Font
Demà pintaré al cel ras un segon domicili, semiaquàtic i deshabitat perquè m'estic tranformant en un amfibi.
Antonia Font
tothom s'està transformat en amfibi
ResponderEliminargràcies a dèu
Cal escoltar i viure aquestes lletres en directe. Com us diria, és una explosió, un alliberament brusc de tots els nostres sentiments.
ResponderEliminarViure sense tu - Antònia Font
Dolça besada té gust que s´acaba,
punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d´alens que se trobaven, de cabells que s´embullaven, de mans i de perfums.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries, eren gustos que nedaven
entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus amb qui més has estimat, te regal sa meva vida i sense tu ja no me val.
I s´horabaixa la deixam passar i me mires tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t´estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d´arreglar,
que som amics, que som amants.